LA TÈCNICA DEL PASTEL

La tècnica de la pintura al pastel consisteix a aplicar el color en sec sobre paper o altre suport. Dins el conjunt de les tècniques pictòriques en el camp de les Belles Arts, el procés químic per fabricar els pastissos és el més simple, sent una de les formes de pintura en què el color roman més estable amb el pas del temps, al no tenir aglutinants o elements químics que interactuen directament amb el color. En canvi, altres tècniques com l'oli, estan subjectes a canvis químics que produeixen el temps o la llum. (Alegre Carvajal. E i VV.AA. Uned 2010).

 

 

 

 

 

 

 

El pastel està compost gairebé exclusivament per pigment pur, que es barreja amb una quantitat mínima d'aglutinant, imprescindible per fer una "pasta" (d'aquí deriva el seu nom) i deixar-lo assecar en motlles en forma de barretes rodones. (Parramón 1992).
El procediment d'aplicació del pastel és simple. Es pot pintar directament sobre el paper o una altra superfície, amb una preparació específica perquè el pigment quedi impregnat en el suport. Es poden emprar esfumins, però el més comú és difuminar
i barrejar amb els rovells dels dits fins aconseguir la tonalitat desitjada per l'artista.
Una de les raons lògiques que justifiquen la tardana aparició de la tècnica del pastel, seria per l'expansió progressiva del paper, entre el segle VIII al segle XV des de la Xina a la Península Ibèrica. El paper no es va introduir a Occident fins a la derrota dels xinesos per els islamistes a la Batalla de Tales en l'any 751 i des d'aquest moment va començar la seva expansió. (Parramón 1992). Molts historiadors coincideixen que la tècnica del pastís apareix en un primer moment molt lligada al dibuix i, com a font important podem citar "Il llibre dell 'art" de Cennino Cennini. En aquest llibre es descriuen tots els materials, la tècnica del dibuix artístic, sent important, perquè molts artistes segueixen les instruccions de Cennini.
En el Quattrocento italià es produeixen canvis importants, tant polítics, socials, econòmics i amb el Renaixement s'inicia un nou període, sorgint una nova manera d'entendre l'art i la vida. En aquest moment hi ha les cretes i sobretot la creta blanca per realçar llums sobre un paper de color, destacant a Andrea Verrocchio que va tenir com alumne a Leonardo da Vinci i Lorenzo di  Credi.
A finals del segle XV a 1495 Leonardo da Vinci esmenta una tècnica anomenada "la manera dels colors secs "i el va deixar escrit en un tractat que es conserva a la Biblioteca Ambrosiana de Milà.